Dintre d'aquesta aventura que és el camí vital de cada
persona, a vegades ens trobem en punts on encara no hem entrat a una nova etapa
però que les circumstàncies ens obliguen a romandre fora de l'anterior. Són
situacions difícils que sovint ens fan créixer. Doncs el meu darrer punt mort
m'ha sobrevingut no fa gaire. Encara soc alumna (i crec que sempre ho seré)
però ja tinc formació de docent. En un contacte amb un dels meus professors,
aquest em va esbroncar. No és la primera vegada que és el meu professor i no és
la primera vegada que ho fa. Vull pensar que realment es preocupa pel benestar
dels seus alumnes tal com em va dir, però crec que no arriba a ser conscient de
l'impacte de la seva tasca en la vida dels seus estudiants. Sempre he sentit
que hi ha situacions a la vida en les que és molt necessari entrar amb un estat
emocional net, conscient i tranquil. Doncs bé, és aquí on he vist la situació des
de ambdues bandes del mirall. No diré que l'esbroncada no em va afectar molt perquè
mentiria i diré el perquè: estic al final de una carrera de fons a on, més que
ajuda per entendre els conceptes, necessito ajuda moral per acabar i arribar al
final. Simplement necessito que en ocasions em confirmin que he entès el que
m'han ensenyat. Potser no és lo habitual, però sé què és lo que realment em fa
falta: confiança amb mi mateixa.
On resulta el problema? quan et topes amb qualcú amb
la mateixa situació. Les ocasions que he anat a tutoria amb aquest professor
han resultat incòmodes, ha saltat a la defensiva o ha sortit amb evasives per
revisar proves anteriors. Revisió d'examen, dintre del marc de l'avaluació
continua concretament, no significa menysprear el treball del docent o negociar
la nota: és veure on s'ha fallat sense importar qui hagi fallat, perque
l'objectiu final és corregir les errades per a millorar l'experiència ensenyament-aprenentatge.
Jo tinc clar aquest objectiu.
Després de molt reflexionar (i dintre de reflexionar
també entra plorar) m'he posat en el seu lloc. Per què no?
Com se sent impartint classe?
He notat que li costa mantenir contacte visual
directe. Per què es dona aquest comportament? Timidesa, por, inseguretat, totes
les anteriors i moltes més...Independentment del motiu, difícilment es pot
rebre feedback dels alumnes si no es pot observar les seves reaccions.
Per què pot sentir aquestes emocions un professor pels
seus alumnes? la resposta està també a classe. En ocasions, fer-se entendre no
és simple i ell no aconsegueix que tots els seus discursos siguin coherents, ni
tinguin fluïdesa. És normal i comprensible. Però els alumnes ho veuen com a
falta de coneixements, que no és de cap manera el cas sino tot el contrari. A
vegades, ha hagut de patir crítiques molt poc respectuoses dels alumnes. Addicionalment,
estan els qüestionaris d'avaluació de la tasca docent. No fa falta veure els
resultats per a saber que deu tenir unes males estadístiques.
Tot l'anterior crea un clima de inseguretat emocional
dintre de la relació amb els alumnes i, evidentment, s'acaba aixecant un mur.
Hi ha persones que es mantindrien distants, altres defensius.
Finalment què succeeix quan els alumnes venen a
tutoria? l'experiència a classe no és bona, per què ha de ser distinta al
despatx? el mur defensiu es fa més gros...
El resultat: jo ara hauria de ser a la seva aula fent
un parcial i som a casa escrivint una reflexió de la relació alumne-docent per
concloure que:
Per a poder respondre als alumnes primer s'ha d'estar
lliure d'emocions i judicis previs i obert a les peticions d'ajuda sino la
relació es trenca. Quan no es pot confiar en el docent per a resoldre dubtes,
l'aprenentatge resulta molt més complicat i en comptades ocasions serà
significatiu per que no es pot vincular a la realitat de l'alumne donat que no
existeix via de comunicació.
Per acabar, si és correcte o no demanar dubtes el dia
abans de l'examen és debatible, el que no ho és, en definitiva, és esbroncar-lo
per fer tot el que ha pogut i en veure que tot sòl no se'n sortia demanar
ajuda, tard, però demanar-la. Memoritzar un grapat de fórmules matemàtiques i
"vomitar-les" a l'examen no és aprendre, ambdós estem d'acord, perquè
el que realment és interessant és la interpretació economico-financera que
tenen darrera. Ara bé, si me perd dintre d'aquest mar de fórmules almanco
tira'm un salvavides...
